CICLE: PERSPECTIVAS LATINOAMERICANAS
Alejandra Alarcón (1976 – Cochabamba, Bolivia)
La distancia adecuada
Residència-exposició.
Sala gran
Sala gran
ALEJANDRA ALARCÓN. La distancia adecuada. Aquarel·la sobre paper, 2011. 35x60 cm.
LA DISTÀNCIA ADEQUADA
Deixar de banda la velocitat per donar lloc a la quietud i el silenci. Ordenar els fragments i construir una plataforma on es reflecteixi el que fins ara s'ha recollit, format i deformat.La pausa en el caminar és com el preàmbul al nou camí pel qual es vol transitar, les noves formes que es vol buscar, els nous paisatges pels quals es vol volar.És així que el projecte de la residència podria ser el moment per preparar-se a donar, una altra vegada, un salt.En aquest sentit voldria que el projecte residència taller sigui una experiència de revisió, reciclatge, així com també de recerca de trajectes dins del camí fet.
L'experiència en una residència significa: instal·lar-se en un context diferent i tot el que això implica, pensar i repensar, descobrir altres espais - temps geogràfics i humans, mirar de nou, revisar el propi treball, refrescar els sentits, i a partir de tot això generar obra i veure que passa. En aquest veure que passa... vaig pensar en la "Distància adequada" com a títol per a aquesta experiència artística.
La distància adequada per percebre l'esdevenir, des d'un altre lloc.La distància adequada per jutjar, oblidar, negociar, equilibrar, perdonar, tocar.Deixar. La distància com a temps, com respiració.L'obra com la vida, el veure's a través de l'obra amb la distància adequada,
En aquesta residència taller exposició es tractarà de reflexionar a nivell visual sobre aquestes preguntes. L’aquarel·la com a mitjà immediat que permet esbossar línies de pensament. Vull revisar la meva producció, trobar noves lectures de la mateixa, treballar de nou, a partir de preguntes que neixen del visual.
RECORREGUT ARTÍSTIC.El meu treball artístic visual té a veure amb reciclar els rols assignats dels contes infantils. M'interessa re-interpretar i posar en dubte, desvetllar i desemmascarar, els valors morals que aquestes històries tracten de consagrar com a veritats universals. El treball que he realitzat els dos últims anys toca aquests temes des d'una iconografia precisa, la dels contes infantils, com la Caputxeta Vermella, Barba Blava, Ventafocs, La princesa i el gripau, Blanca Nieves i Rapunzel. Les diferents sèries exploren en variades direccions la possibilitat de trobar-nos amb els desitjos reprimits de les nenes dones, amb el poder que soterradament es va mostrant en invertir, distorsionar, barrejar, juxtaposar i recompondre la imatge femenina que és plantejada en els contes i emulada en la quotidianitat inadvertidament.L'última sèrie que vaig començar a treballar l'any passat, té a veure amb el món simbòlic de les relacions de parella. L'imaginari que es construeix en els rols de víctima i victimari que s'alternen per poder complir el pacte que van fer, encara que ja no hi hagi amor. Ferits, morts, buits, continuen junts. M'interessa representar un món de personatges que sobreviuen a la seva forma inicial construint una altra, personatges que negocien la tragèdia amb el seu desig de ser d'una altra manera, personatges que camuflen el destí en noves formes d'existir a partir de la distància.Totes aquestes sèries segueixen en procés, les torno a abordar, relacionar, connectar, filar; és un procés en el que els camins es van construint i connectant en diversos nivells. Aquest treball en sèries té un desenvolupament rizomàtic (referent al rizoma de Deleuze i Guattari, és a dir, un model descriptiu o epistemològic en què l'organització dels elements no segueix línies de subordinació jeràrquica sinó que qualsevol element pot afectar o incidir en qualsevol altre ). M'interessa construir una xarxa de conceptes pels quals pugui transitar aleatòriament, amb múltiples sortides i entrades. El procés creatiu que segueixo no és lineal, ni jerarquitzat, hi ha múltiples connexions entre els conceptes que tracto.
L'experiència en una residència significa: instal·lar-se en un context diferent i tot el que això implica, pensar i repensar, descobrir altres espais - temps geogràfics i humans, mirar de nou, revisar el propi treball, refrescar els sentits, i a partir de tot això generar obra i veure que passa. En aquest veure que passa... vaig pensar en la "Distància adequada" com a títol per a aquesta experiència artística.
La distància adequada per percebre l'esdevenir, des d'un altre lloc.La distància adequada per jutjar, oblidar, negociar, equilibrar, perdonar, tocar.Deixar. La distància com a temps, com respiració.L'obra com la vida, el veure's a través de l'obra amb la distància adequada,
En aquesta residència taller exposició es tractarà de reflexionar a nivell visual sobre aquestes preguntes. L’aquarel·la com a mitjà immediat que permet esbossar línies de pensament. Vull revisar la meva producció, trobar noves lectures de la mateixa, treballar de nou, a partir de preguntes que neixen del visual.
RECORREGUT ARTÍSTIC.El meu treball artístic visual té a veure amb reciclar els rols assignats dels contes infantils. M'interessa re-interpretar i posar en dubte, desvetllar i desemmascarar, els valors morals que aquestes històries tracten de consagrar com a veritats universals. El treball que he realitzat els dos últims anys toca aquests temes des d'una iconografia precisa, la dels contes infantils, com la Caputxeta Vermella, Barba Blava, Ventafocs, La princesa i el gripau, Blanca Nieves i Rapunzel. Les diferents sèries exploren en variades direccions la possibilitat de trobar-nos amb els desitjos reprimits de les nenes dones, amb el poder que soterradament es va mostrant en invertir, distorsionar, barrejar, juxtaposar i recompondre la imatge femenina que és plantejada en els contes i emulada en la quotidianitat inadvertidament.L'última sèrie que vaig començar a treballar l'any passat, té a veure amb el món simbòlic de les relacions de parella. L'imaginari que es construeix en els rols de víctima i victimari que s'alternen per poder complir el pacte que van fer, encara que ja no hi hagi amor. Ferits, morts, buits, continuen junts. M'interessa representar un món de personatges que sobreviuen a la seva forma inicial construint una altra, personatges que negocien la tragèdia amb el seu desig de ser d'una altra manera, personatges que camuflen el destí en noves formes d'existir a partir de la distància.Totes aquestes sèries segueixen en procés, les torno a abordar, relacionar, connectar, filar; és un procés en el que els camins es van construint i connectant en diversos nivells. Aquest treball en sèries té un desenvolupament rizomàtic (referent al rizoma de Deleuze i Guattari, és a dir, un model descriptiu o epistemològic en què l'organització dels elements no segueix línies de subordinació jeràrquica sinó que qualsevol element pot afectar o incidir en qualsevol altre ). M'interessa construir una xarxa de conceptes pels quals pugui transitar aleatòriament, amb múltiples sortides i entrades. El procés creatiu que segueixo no és lineal, ni jerarquitzat, hi ha múltiples connexions entre els conceptes que tracto.
Inauguració, dissabte, 30 d'abril de 2.011, a partir de les 12 del migdia.
Del 30 d'abril al 4 de juny de 2011.
------------------------------
LA DISTANCIA ADECUADA
Dejar a un lado la velocidad para dar lugar a la quietud y el silencio. Ordenar los fragmentos y construir una plataforma en la que se refleje lo que hasta ahora se ha recogido, formado y deformado.
La pausa en el andar es como el preámbulo al nuevo camino por el que se quiere transitar, las nuevas formas que se quiere buscar, los nuevos paisajes por los que se quiere volar.
Es así que el proyecto de la residencia podría ser el momento para prepararse a dar, otra vez, un salto.
En este sentido quisiera que el proyecto residencia taller sea una experiencia de revisión, reciclaje, así como también de búsqueda de trayectos dentro del camino andado.
La experiencia en una residencia significa: instalarse en un contexto diferente y todo lo que esto implica, pensarse y repensarse, descubrir otros espacios - tiempos geográficos y humanos, mirar de nuevo, revisar el propio trabajo, refrescar los sentidos, y a partir de todo esto generar obra y ver que ocurre. En este ver que ocurre… pensé en la “Distancia adecuada” como título para esta experiencia artística.
La distancia adecuada para percibir el devenir, desde otro lugar.
La distancia adecuada para juzgar, olvidar, negociar, equilibrar, perdonar, tocar.
Dejar. La distancia como tiempo, como respiración.
La obra como la vida, el verse a través de la obra con la distancia adecuada,
En esta residencia taller exposición se tratará de reflexionar a nivel visual sobre estas preguntas. La acuarela como medio inmediato que permite esbozar líneas de pensamiento. Quiero revisar mi producción, encontrar nuevas lecturas de la misma, trabajar de nuevo, a partir de preguntas que nacen de lo visual.
Recorrido artístico.
Mi trabajo artístico visual tiene que ver con reciclar los roles asignados de los cuentos infantiles. Me interesa reinterpretar y poner en duda, develar y desenmascarar, los valores morales que estas historias tratan de consagrar como verdades universales. El trabajo que he realizado los dos últimos años toca estos temas desde una iconografía precisa, la de los cuentos infantiles, como Caperucita Roja, Barba Azul, Cenicienta, La princesa y el sapo, Blanca Nieves y Rapunzel. Las diferentes series exploran en variadas direcciones la posibilidad de encontrarnos con los deseos reprimidos de las niñas mujeres, con el poder que soterradamente se va mostrando al invertir, distorsionar, mezclar, yuxtaponer y recomponer la imagen femenina que es planteada en los cuentos y emulada en lo cotidiano inadvertidamente.
La ultima serie que empecé a trabajar el año pasado, tiene que ver con el mundo simbólico de las relaciones de pareja. El imaginario que se construye en los roles de víctima y victimario que se alternan para poder cumplir el pacto que hicieron, aunque ya no exista amor. Heridos, muertos, vacíos, continúan juntos. Me interesa representar un mundo de personajes que sobreviven a su forma inicial construyéndose otra, personajes que negocian lo trágico con su deseo de ser de otra manera, personajes que camuflan el destino en nuevas formas de existir a partir de la distancia.
Todas estas series siguen en proceso, las vuelvo abordar, relacionar, conectar, hilar, es un proceso en el que los caminos se van construyendo y conectando en varios niveles. Este trabajo en series tiene un desarrollo rizomático (referente al rizoma de Deleuze y Guattari, es decir, un modelo descriptivo o epistemológico en el que la organización de los elementos no sigue líneas de subordinación jerárquica sino que cualquier elemento puede afectar o incidir en cualquier otro). Me interesa construir una red de conceptos por los que pueda transitar aleatoriamente, con múltiples salidas y entradas. El proceso creativo que sigo no es lineal, ni jerarquizado, existen múltiples conexiones entre los conceptos que abordo.
Inauguración, sábado 30 de Abril de 2.011, a partir de las 12 del mediodía.
Del 30 de abril al 4 de Junio de 2011.
GALERIA SICART
Carrer de la Font, 44
08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Barcelona)
tel. +34 93 818 03 65 cel.+34 629 23 75 60
fax +34 977 678 067
galeriasicart@galeriasicart.
galeriasicart.com
Facebook: Galeria Sicart
Carrer de la Font, 44
08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Barcelona)
tel. +34 93 818 03 65 cel.+34 629 23 75 60
fax +34 977 678 067
galeriasicart@galeriasicart.
galeriasicart.com
Facebook: Galeria Sicart
